EXPOSICIÓ

2022-2023

2021-2022

2020

“Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país” proposa un repàs de la trajectòria professional i personal de l’escriptora i periodista.

Els àmbits de l’exposició son “Infància i franquisme”, “Feminisme”, “Catalanisme popular”, “Compromís social”, “Compromís amb les esquerres”, “L’escriptora”, “La periodista”, “L’afició del teatre” i “Denúncia dels horrors del nazisme”.

La vintena de fotografies que mostra són de Pilar Aymerich, de l’arxiu familiar Sempere Roig i del fons Montserrat Roig de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Els textos són fragments de peces periodístiques i literàries de l’escriptora i periodista.

L’exposició, comissariada per Marta Corcoy, ha estat produïda pel Memorial Democràtic sobre una idea original de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

2019

“LA DEPORTACIÓ REPÚBLICANA”

                    del 25 de març al 14 d’abril                   

Centre Cívic de la Geltrú de Vilanova i la Geltrú

2018

La mostra consisteix en 50 il·lustracions de Jean Bernard Aldebert, supervivent  del camp de Gusen II, el més terrible sota la tutela de Mauthausen, publicades en un llibre editat en francès i traduït i editat al català per l’associació La Garriga Secreta.

2017

Exposició: “La SOAH, el genocidi nazi del poble jueu”.

de la Fundació Baruch Spinoza

Del 15 d’abril al 30 de maig, a la Sala d’actes de l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú.

2016

Al banc dels acusats, els jerarques nazis. Enfront, el fotògraf català Francesc Boix, conegut com el ‘fotògraf de Mauthausen’ per haver immortalitzat l’horror del camp d’extermini en instantànies que es converteixen en proves de conspiració criminal. Teniu al davant un testimoni per partida doble de la barbàrie: a través de l’objectiu de la càmera en ser alliberat i dels negatius que sostreu del camp –que ell mateix revela—i que us en mostren les indignitats. Víctima i botxins impregnats d’una calma tensa en una sala de Nuremberg. La mirada ferma de Boix i el dit acusador que assenyala els culpables.

Han passat setanta anys d’aquestes imatges i uns anys més de les primeres que Boix va realitzar i que ara el Museu d’Història de Catalunya posa al vostre abast amb l’exposició Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf. Imatges inèdites del front d’Aragó durant la Guerra Civil i d’altres realitzades després de ser alliberat.

Sou davant la primera exposició retrospectiva del fotògraf català que en mostra la vida i la professió. La memòria gràfica d’una vida curta però intensa que s’emmarca en el nou fotoperiodisme de l’època, que informa sense indiferència, amb una Kodak entre mans o una Leica. Sou davant del fotògraf compromès amb la memòria col·lectiva i la dignitat dels republicans deportats.

Entreu. Mireu. Estremiu-vos. Recordeu i, sobretot, restabliu la dignitat dels qui la van perdre a mans del nazisme. 

L'exposició us permet d’aproximar-vos a Francesc Boix a partir de tres elements. En primer lloc, les fotografies, que trobareu dividides entre les que Boix captà durant la seva joventut; les que va sostreure del camp; i les que féu com a reporter gràfic després de l'alliberament.

2015

Mauthausen. Crònica gràfica

L’any 1996, l’Associació Amical de Mauthausen i d’altres camps d’Espanya va dipositar part dels seus fons històrics al Museu d’Història de Catalunya. Entre aquests fons hi havia una col·lecció de negatius provinents dels camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen (Àustria).

Part d’aquestes fotografies havien estat fetes entre 1940 i 1945 pels responsables nazis de l’Erkennungsdienst (Servei d’Identificació) del camp de Mauthausen, controlat per la Gestapo que s’ocupava, entre d’altres tasques, de documentar les fitxes d’ingrés i sortida dels deportats i del funcionament i la vida del camp.

La resta de negatius corresponien a un reportatge sobre l’alliberament del camp de Mauthausen (1945) fet pel fotògraf català Francesc Boix, fins aleshores presoner en aquest camp i treballador forçós del seu Servei d’Identificació.

L’exposició Mauthausen. Crònica gràfica presenta una selecció de 80 fotografies d’aquest fons, algunes de les quals van ser utilitzades com a testimoni contra els nazis en els judicis de Nuremberg, l’any 1946. A través d’aquests documents es desvela un dels episodis de barbàrie i horror més punyents i impressionants de la història contemporània mundial, del qual van ser víctimes milions de persones d’arreu d’Europa, entre elles més de deu mil republicans catalans i espanyols.

La selecció d’imatges reproduïdes no pretén ser un testimoni global de l’univers dels camps de concentració, sinó només una mostra de com l’organització nazi utilitzava la fotografia a la seva conveniència. L’administració dels camps va convertir la fotografia en una de les eines privilegiades del seu funcionament, tant com a instrument burocràtic com científic o de propaganda. L’acte fotogràfic era un dret exclusiu de l’administració.

Les fotografies escollides s’han inclòs en funció de la seva utilitat com a documents històrics que poden transmetre informació i permeten il·lustrar i comprendre certs aspectes de la història de la deportació. Són la captació d’un món tancat, el testimoni de la vida quotidiana, visites d’alts jerarques del Reich, membres de les SS, intents de fuga; en resum, són una plasmació asèptica d’una vida i una mort uniformitzades.

Temàticament es reprodueixen les imatges dels camps de Mauthausen i Gusen abans i després de l’alliberament, agrupades per les diferents tipologies de temes tractats i persones o espais retratats.

 L’índex de l’exposició és el següent:

1. La construcció dels camps                                       2. El món dels SS

3. Els deportats                                                           4. El treball

5. La mort                                                                   6. L’alliberament

7. El procés de Dachau

Aquesta exposició també és un reconeixement als republicans espanyols deportats a Mauthausen i altres camps i  un intent de retornar-los el protagonisme en la memòria històrica, com a lluitadors contra el feixisme i víctimes del nazisme.

2014

Aquesta exposició tracta sobre la història de la resistència i la deportació femenina, a partir de la trajectòria de dones de diferents nacionalitats d’Europa, amb especial èmfasi en els dones republicanes espanyoles i en la història i evolució del camp de Ravensbrück. El contingut de la mostra combina informació històrica amb textos i dibuixos extrets d’obres de les pròpies deportades.

Característiques tècniques:

• 27 banderoles desplegables de 200 x 100 cm.
• Es transporten enrotllades en fundes de tela.
• Pesa uns 135 quilos aproximadament.
• Idiomes: català, castellà, francès o alemany.
                        

Producció: Amical de Mauthausen amb el suport de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona

2013

LA DEPORTACIÓ I EL FERROCARRIL

Des del 27 de gener de 1945, en què l'exèrcit soviètic arrribà al camp d'Auschwitz, fins al 5 de maig quan les forces americanes entraren a Mauthausen, s'esglaonen un seguit d'alliberaments, que mostraren al món les atrocitats del nacionalsocialisme, la seva maquinària d'esclavatge i extermini. Repatriacions cap els països d'origen dels deportats, desplaçats sense pàtria, o bé ignorats i perseguits a la seva terra, com fou el cas dels republicans espanyols. Milers d'homes i dones pujaren als trens que els havien de retornar a la vida, quan justament el seu viatge a l'infern havia començat en combois ferroviaris. I és per aquesta raó que el tren ha esdevingut un emblema de la deportació, el mitjà de transport en el qual les víctimes del nazisme iniciaven el seu procés de deshumanització.

La destrucció d'Europa, els assassinats en massa i la conversió de milions de persones en esclaus van transcórrer amb unes normes i uns calendaris ajustats al compliment dels objectius de mort i esclavatge. El transport de milions de persones va requerir la planificació dels transports ferroviaris i també la convivència d'aquests amb els serveis a la població civil dels països en trànsit, des de les estacions als horaris, on bona part de la gent es permetia ignorar les imatges que contemplava al pas dels combois, sense que la compassió tingués cabuda en les seves reaccions.

Per a la majoria d'homes i dones republicans espanyols deportats, la seva llarga trajectòria de lluita s'havia iniciat durant la Guerra civil, i havia tingut el seu colofó amb l'internament a un dels camps del Reich: Dachau, Buchenwald, Flossenburg, Mauthausen, Ravensbrück, Neuengamme, Sachenhausen... Hi arrribaren, bé des dels camps de presoners de guerra (stalags), o bé des de les presons de França, sense oblidar que el primer transport amb població civil des França, partí en el conegut comboi d'Angoulême. En els llargs viatges en tren, famolencs i assedegats i amb pèrdues de vides, experimentaren la primera prova de l'abast del càstig i la ignominia que s'abatia sobre tots aquells que dissentien del projecte d'odi i exclusió del nazisme, enfront la causa de la igualtat d'homes i pobles.

L'any 2005, en el marc del 60è aniversari de l'alliberament dels camps, es confegí aquesta exposició "Imágenes y memoria de Mauthausen", fruit de la col·laboració internacional entre Àustria, França i Espanya, amb l'objectiu de rememorar i reflexionar. Els deportats alliberats, pronunciaren el jurament del "Mai Més", amb la confiança què el món al qual ressorgien hi regiria la pau, la igualtat i la justícia social; avui, al record i a l'alegat contra les insensates ideologies neofeixistes, hi cal unir la inexcusable defensa dels Drets Humans, aquí i arreu.

Inauguració de l'Exposició